Estic llegint la història de la tasca que va realitzar Méchain per mesurar el tram de meridià de Paris a Barcelona entre finals de segle XVIII i començaments del s. XIX (Laborde es va fer càrrec de la mesura del tram de Dunkerke a Paris) fent ús del famós cercle de Borda, l'instrument de mesura més precís que es coneixia i que servia tant per fer mesures de triangulació geodèsica com per mesurar l'altura dels astres i determinar les coordenades geogràfiques de l'observador, molt més precís que un sextant. Com és ben sabut, aquests treballs van permetre l'establiment del metre patró. Als seus escrits esmenta tant a Salvà com a Martí i Franquès. És just fer homenatge d'aquestes persones que, sense cap mena de dubte, tingueren papers tan decisius en el desenvolupament de la ciència com d'altres molt més coneguts (Lavoisier,Laplace, Lagrange ...). Tots dos, Salvà i Martí i Franquès, el primer a Barcelona i el segon a Tarragona, van ajudar a Méchain i Tronchet (i al seu equip) durant la seva estada a Catalunya en unes circumstàncies de preguerra que feien molt perillosa la seva tasca. Certament, eren tots grans científics moguts per l'esperit de la il·lustració. Abans que es duguessin a terme les famoses mesures del meridià Dunkerke-Barcelona fent ús intensiu del mètode de les triangulacions geodèsiques (resolució d'un triangle a partir de les mesures de dos angles i un costat) realitzant nombroses mesures angulars preses amb el "cercle de Borda" (dit també "cercle repetidor", inventat pel matemàtic, astrònom i navegant Jean-Charles Borda, 1733-1799) - l'instrument de mesura més precís que fins aquell moment s'havia construït - en els punts propers, per cada costat, als del meridià, tot pujant als cims dels Pirineus, als turons més alts, i a les torres i campanars més elevats de les planures. Com és sabut, aquesta formidable empresa la dugueren a terme científics com Pierre Méchain, Jean Delambre, François Arago, Jean Biot, Jean-Charles Borda ... just en el període de temps que comença amb la revolució francesa i s'esten fins el final de les guerres napoleòniques; aquestes mesures geodèsiques van permetre l'establiment del metre patró. Dos instruments que van suposar notables avenços en les mesures geodèsiques i astronòmiques van ser el cercle de reflexió (Tobias Mayer, 1752) i el cercle repetidor (Etienne Lenoir, 1784). Aquest instrument (cercle de reflexíó-cercle repetidor) va ser perfeccionat notablement més tard per Jean-Charles chevalier de Borda (1733-1799) - matemàtic, enginyer, físic, navegant, astrònom, i polític - el qual col·laborà amb els astrònoms Méchain i Delambre en les campanyes de mesura de l'arc de meridià Dunkerke-Barcelona que van permetre establir el metre patró. L'instrument de Borda va passar a ser conegut amb el nom de cercle repetidor de Borda.  Figura: El precís cercle de Borda es va poder fer servir per mesurar el meridià Perpinyà-Paris-Dunkerke (crèdits: Wikipedia) Abans, però, Jacques Cassini ja havia fet algunes mesures en el meridià de Paris (~ 1713) les quals també van servir per preparar altres expedicions geodèsiques, com ara la dirigida per Charles-Marie de la Condamine (1735), juntament amb Louis Godin i Pierre Bouguer: expedició francesa promoguda per l'Académie des Sciences i el rei Louis XIV de França, en la qual també van participar com a comissionats del rei d'Espanya el topògraf Pedro Maldonado i dos joves oficials de marina: Antonio de Ulloa y de la Torre-Giralt (1716-1795), i el Jorge Juan y Santacilia (1713-1773) que començaven una fulgurant carrera com a navegants i científics. L'objectiu de l'expedició de la Condamine consistia a mesurar la longitud d'un grau de meridià prop de l'Equador de la Terra - concretament, els treballs es van centrar a Quito (en aquell temps, virregnat del Perú) - per tal que, comparant aquest resultat amb la mesura d'un grau de meridià en latitud boreals - per més detall, a Lapònia, a càrrec d'una altra expedició dirigida pel físic suec Anders Celsius i el matemàtic Pierre Maupertuis -, es pogués resoldre la disputa científica entre el model d'el·lipsoide terrestre aplanat pels pols que havia proposat Isacc Newton i el model d'el·lipsoide amb més estretor a l'equador de la Terra, posició defensada per Jacques Cassini -. El resultat demostrà que l'el·lipsoide terrestre està aplanat pels pols. |
