Un problema de raonament ...

En Jan, un excursionista, caminant per un viarany que solca un bosc frondós, fa via cap al refugi. Arriba en un punt on el viarany es bifurca. A la vora del camí hi ha una masia on sap que hi viuen dos germans. Un és sincer – li direm S – i l'altre és un mentider – l'anomenarem M -. En Jan ja havia estat advertit per un company que es trobaria amb el dilema d'haver de formular una pregunta a una persona que tant podria dir sempre la veritat, com de topar-se amb el seu germà, que diu sempre coses falses.

Evidentment no serviria de res fer la pregunta que li faria a una persona sincera perquè senzillament la probabilitat que aquesta persona fos S és del 50%. No hi ha manera de saber amb certesa si Jan es trobarà amb S o bé amb M. Més aviat, pensa Jan, hauria de deduir el camí correcte a partir de la resposta que li fos donada a la pregunta que formulés, fos qui fos qui es trobés, el germà S o bé el germà M. Jan s'aturà davant la porta de la masia. De seguida va sortir un dels germans que, com que Jan no sap quins dels dos és, aquí l'anomerarem G.

        Jan: Bon dia ! - saludà en Jan alegrement.
        G: I bona hora – el respongué l'home.
        Jan: Voldria fer-vos una pregunta molt important per a mi en aquest moment
        G: Feu-me-la, bon home.
        Jan: Podríeu dir-me quin és el camí que diria el vostre germà que he de prendre per anar cap al refugi ? El de la dreta o el de l'esquerra ?.
        G: Ell diria, sens dubte, el de la dreta.
(...)

Jan en va tenir prou per decidir quin era el camí del refugi amb total certesa: prengué el de l'esquerra. Al vespre, a la llum del foc, explicà l'anècdota a d'altres estadants i el per què d'haver de decidir prendre el camí contrari a l'indicat per G (...)

        Jan: Mireu. Si la persona a qui vaig preguntar hagués sigut S (el sincer), aquesta hauria contestat amb sinceritat allò que hauria contestat M, el mentider: el camí que no era; per tant, és lògic que prengués el camí contrari del que em deia. Per altra banda, si la persona a qui vaig preguntar hagués sigut M, hauria contestat el contrari del que el seu germà S hauria contestat (el camí correcte), per tant, també hagués hagut de prendre el camí contrari que m'indicava. En qualsevol cas ... em cal1ia prendre el camí contrari a l'indicat !.