Considerem un nombre complex $z=a+i\,b$ (amb a i b, donats). Determinarem, tot seguit, el procediment per trobar els n valors de $\sqrt[n]{z}$
podem escriure el nombre complex $z$ de la forma trigonomètrica
$z=r\,(\cos{\alpha}+i\,\sin{\alpha})$
on $r$ n'és el mòdul i $\alpha$ l'angle polar
per altra banda, és obvi que el radical
$\sqrt[n]{z}$
ha de donar també nombres complexos que podem escriure (forma trigonomètrica)
$w=s\,(\cos{\theta}+i\,\sin{\theta})$
(on $s$ n'és el mòdul i $\theta$ l'angle polar)
Per la propietat de reciprocitat, s'ha de complir que si
$w=\sqrt[n]{z}$
llavors
$z=w^n$
i per la fórmula de De Moivre
$w^n=s^n \, (\cos{(n\,\theta)}+i\,\sin{(n\,\theta)}$
per tant
$r\,(\cos{\alpha}+i\,\sin{\alpha})=s^n \, (\cos{(n\,\theta)}+i\,\sin{(n\,\theta)}$
llavors, deduïm que
T$r=s^n$ i, doncs, $s=\sqrt[n]{r}$
i
$n\,\theta_{k}=\alpha + 2k\pi \quad \text{on} \quad k=0,1,2,\ldots,n-1$
d'on, veiem que hi ha n valors com a solució
$\theta_{k}=\dfrac{\alpha+2k\pi}{n} \quad \text{on} \quad k=0,1,2,\ldots,n-1$
Exemple:
Calculem $\sqrt[2]{1+i}$
Tenint en compte que
$r=|\sqrt{2}|$
i
$\alpha=\dfrac{\pi}{4}$
podem escriure l'argument de l'arrel de la forma
$z=|\sqrt{2}|\, (\cos{\dfrac{\pi}{4}}+i\,\sin{\dfrac{\pi}{4}})$
llavors
$s=|\sqrt{\sqrt{2}}|=|\sqrt[4]{2}|$
i
$\theta_{k}=\dfrac{\dfrac{\pi}{4}+2k\pi}{2} \quad \text{on} \quad k=0,1$
aquests valors de l'angle polar són els següents
$\theta_0=\dfrac{\pi}{8}$
i
$\theta_1=\dfrac{9\,\pi}{8}$
per tant
$\sqrt{(1+i)}=\left\{ \begin{matrix} |\sqrt[4]{2}|\,(\cos{\dfrac{\pi}{8}}+i\,\sin{\dfrac{\pi}{8}}) \\ \\ |\sqrt[4]{2}|\,(\cos{\dfrac{9\,\pi}{8}}+i\,\sin{\dfrac{9\,\pi}{8}}) \\ \end{matrix}\right.$
$\square$
Una manera alternativa de resoldre-ho (viable, tan sols, quan l'índex del radical és igual a 2, com és el cas) és la següent:
Sabem, d'antuvi, que trobarem dos nombres (complexos) del tipus $x+y\,i$
per tant, escriurem que
$\sqrt{1+i}=x+y\,i$
Fent la potència al quadrat d'ambdós membres
$1+i=x^2-y^2 + 2xy\,i$
Llavors, per tal que es compleixi la igualtat caldrà igualar les parts reals dels dos membres, i, naturalment, també les parts imaginàries; obtindrem, per tant, un sistema de dues equacions de variable real
$1=x^2 - y^2 \quad \quad \text{(1)}$
$1=2xy \quad \quad \quad \; \; \text{(2)}$
Aïllant la variable $y$ de (2) i substituint l'expressió resultant en (1) trobem
$4x^4-4x^2-1=0$
equació biquadrada que resoldrem fent el canvi de variable $x^2=t$, transformant-la en una equació de 2n grau
$4t^2-4t-1=0$
que té les següents solucions
$t=\frac{1 \pm \sqrt{2}}{2}$
Desfent, ara, el canvi de variable $x=\sqrt{t}$ arribem a les següents solucions reals (les solucions complexes no les tenim en compte, atès que $x$ representa els valors de la part real de $\sqrt{1+i}$
$x_1=\left|\sqrt{\frac{1+\sqrt{2}}{2}}\right|$
i
$x_2=-\left|\sqrt{\frac{1+\sqrt{2}}{2}}\right|$
Per cada valor de $x$ obtenim un valor de $y$, atesa la segona equació del sistema plantejat
$y=\frac{1}{2x}$
d'on traiem que
$y_1= \frac{1}{2} \, \left| \sqrt{\frac{2}{1+\sqrt{2}} } \right| $
i
$y_2=-\frac{1}{2}\,\left|\sqrt{ \frac{2}{1+\sqrt{2}}} \right|$
i, per tant, les solucions de $\sqrt{1+i}$ són els nombres complexos
$z_1=\left| \sqrt{\frac{1+\sqrt{2}}{2}} \right|+\frac{1}{2}\,\left| \sqrt{ \frac{2}{1+\sqrt{2}}} \right|\,i$
i
$z_2=-\left|\sqrt{\frac{1+\sqrt{2}}{2}}\right|-\frac{1}{2}\,\left| \sqrt{ \frac{2}{1+\sqrt{2}}} \right|\,i$
$\square$
No hay comentarios:
Publicar un comentario